Don Carlo (V. italiana)

Soprano lírico-spinto
Don Carlo – Aria d’Elisabetta – “Tu che le vanità” (Versión italiana)

Nota: Per motius de l’espai disponible, i per no perdre la possibilitat de confrontar la traducció amb l’original línia a línia, s’han separat els versos alexandrins del text francès en els seus dos hemistiquis.

Tu che le vanità
conoscesti del mondo
E godi nell’avel
il riposo profondo,
Se ancor si piange in cielo,
piangi sul mio dolor,
E porta il pianto mio
al trono del Signor.

Si! Carlo qui verrà!
ch’ei parta e scordi ormai,
A Posa di vegliar
sui giorni suoi giurai,
Ei segua il suo destin,
la gloria il traccerà,
Per me, la mia giornata
a sera è giunta già!

Francia, nobil suol
si caro a’ miei verd’ anni!
Fontainebleau! su voi
schiude il pensier i vanni!
Eterno giuro d’ amor
là Dio da me ascoltò,
e quest’ eternità
un giorno sol durò.

Tra voi, vaghi giardin
di questa terra ibéra,
Se Carlo ancor dovrà
fermare i passi a sera
Che le zolle, i ruscelli,
i fonti, i boschi, i fior,
Con le lor armonie
cantino il nostro amor.

Addio, bei sogni d’or,
illusion perduta!
Il nodo si spezzò,
la luce è fatta muta!
Addio, verd’anni ancor!
cedendo al duol crudel,
Il core ha un sol desir:
la pace dell’avel!

Tu che le vanità
conoscesti del mondo…

Tu que has conegut
les vanitats del món,
i gaudeixes a la tomba
d’un repòs profund,
si al cel encara es plora,
plora pel meu dolor
i porta el meu plor
al tron del Senyor.

Sí, Carlo vindrà aquí!
Que marxi i oblidi!
Li vaig jurar a Posa
que vetllaria pels seus dies.
Que segueixi el seu destí,
la glòria el seguirà!
La meva jornada, en canvi,
ja ha arribat al vespre.

França, noble terrer
tan estimat pels meus anys tendres!
Fontainebleau!
El pensament estén les ales cap a vosaltres.
Allà Déu va sentir
el meu jurament d’amor etern
i aquesta eternitat
només va durar un dia.

Entre vosaltres, bells jardins
d’aquesta terra ibèrica,
si Carlo encara hi hagués d’aturar
les passes al vespre,
que els prats, els rierols,
les fonts, els boscos i les flors,
amb les seves harmonies,
cantin el nostre amor.

Adéu, bells somnis d’or,
il·lusió perduda!
El nus s’ha desfet,
la llum ha emmudit!
Adéu un altre cop, anys tendres!
Cedint al dol cruel
el coi només té un desig:
la pau de la tomba.

Tu que has conegut
les vanitats del món…