Don Carlos (V. francesa)

Soprano lírico-spinto
Don Carlos – Ària d’Elisabeth – “Toi qui sus le néant” (Francès)

Nota: Per motius de l’espai disponible, i per no perdre la possibilitat de confrontar la traducció amb l’original línia a línia, s’han separat els versos alexandrins del text francès en els seus dos hemistiquis.

Toi qui sus le néant
des grandeurs de ce monde,
Toi qui goûtes enfin
la paix douce et profonde,
Si l’on répand encore
des larmes dans le ciel,
Porte en pleurant mes pleurs
aux pieds de l’Éternel!

Carlos va venir!….Oui!
Qu’il parte, qu’il oublie…
J’ai promis à Posa
de veiller sur sa vie,
Qu’il suive son chemin
glorieux et béni!
Pour moi, ma tâche est faite,
et mon jour est fini!

France, noble pays,
si cher à mon jeune âge!
Fontainebleau! Mon coeur
est plein de votre image…
C’est là que Dieu reçut
notre éternel serment;
Et son éternité
n’a duré qu’un moment…

Beaux jardins espagnols,
à l’heure pâle et sombre,
Si Carlos doit encor
s’arrêter sous votre ombre,
Que vos fleurs, vos gazons,
vos fontaines, vos bois,
Chantent mon souvenir
avec toutes leurs voix!

Adieu, rêve doré…
illusion!… chimère!…
Tout lien est brisé
qui m’attache à la terre!
Adieu, jeunesse, amour!…
Succombant sous l’effort,
Mon coeur n’a qu’un seul voeu,
c’est la paix dans la mort

Toi qui sus le néant….

Âme glorieuse
envolée au ciel,
Porte en pleurant mes pleurs
aux pieds de l’Éternel!

Tu que has conegut la buidor
de les grandeses d’aquest món,
tu que per fi tastes
la pau dolça i profunda,
si encara es vessen
llàgrimes al cel
porta plorant els meus plors
a peus de l’Etern.

Ara vindrà Carlos!
Sí, que marxi, que oblidi!
Li vaig prometre a Posa
que vetllaria per la seva vida.
Que segueix el seu camí
gloriós i sagrat!
Jo ja he acomplert la meva tasca,
i la meva jornada s’ha acabat.

França! Noble país,
que tant estimava en els meus anys joves!
Fontainebleau, el meu cor
és ple de la vostra imatge.
Allà Déu va rebre
el nostre jurament etern,
però aquella eternitat
només va durar un moment…

Bells jardins espanyols,
en l’hora pàl·lida i fosca,
si Carlos encara s’aturés
sota la vostra ombra,
que les vostres flors, els prats,
les fonts i els boscos
cantin en meu record a
mb totes les seves veus!

Adéu, somni daurant,
il·lusió, quimera!
Tots els lligams que em retenien
a la Terra s’han trencat!
Adéu joventut, amor!
Derrotat per l’esforç,
El meu cor només té un desig,
la pau en la mort!

Tu que has conegut la buidor…

Ànima gloriosa
que has pujat al cel,
porta plorant els meus plors
a peus de l’Etern.