Ressenya a classics.cat

Peralta elabora una perspectiva de certa transversalitat que evita el positivisme habitual i desplega una notable capacitat per integrar idees, anècdotes i exemples. El discurs és fluid, molt instructiu i es basa en un fil argumental clar amb eloqüents incisos exposats orgànicament”.

També ofereix agudes observacions de caràcter sociològic sobre els bisos, la reivindicació d’alguns títols operístics, el ritual de la representació i del concert o la validesa de les gravacions i la seva qualitat artística. D’aquesta manera demostra una habilitat divulgativa absent en altres figures mediàtiques, fins i tot amb els millors mitjans al seu abast ”.

Albert Ferrer Flamarich, crític musical

La crítica completa aquí.